Datos personales/Dades personals

domingo, 30 de diciembre de 2007

Forja berebere



Una imagen tomada, durante una de las misiones de la compañía, en un pueblo berebere de Marruecos (2003).

Una imatge presa, durant una de les missions de la companyia, a un poble bereber del Marroc (2003).

martes, 25 de diciembre de 2007

El hombre, es bueno sí, pero…


Cuando echo la vista atrás y miro los conflictos bélicos en los que, por diversas cuestiones, me he visto metido, no puedo creer en la bondad del ser humano. El XX fue, con diferencia, el siglo donde más muertes violentas se produjeron. Y lo que es peor, de formas más sofisticadas y crueles.

Cerré ese siglo con esta imagen y la (vana) esperanza de que el XXI fuera de otra forma.

Ilustración para la revista “Imatges” (2001).


Cada vegada que mire darrere i veig els conflictes bèl·lics als que, per diverses qüestions, m’he vist clavat, no puc creure en la bondat del esser humà. El XX fou, amb diferència, el segle on més mort violentes es produïren. I el que es pitjor, de formes més sofisticades i cruels.

Vaig tancar aqueix segle amb aquesta imatge i la (vana) esperança de que el XXI fou d’altra forma.

Il·lustració per a la revista “Imatges” (2001).

sábado, 22 de diciembre de 2007

El fin de los yuppies



No quiero hacer demasiada sangre porque es una especie casi extinguida. Tampoco es que me molestaran demasiado, solo que jamás, ni mis cachorros ni yo, pudimos entender su filosofía de vida. En especial cuando somos capaces de rechazar vuelos de gran calado para poderosos hombres de negocios, por no romper cualquiera de las apasionantes partidas de póker donde nos jugamos nuestras colecciones de tebeos.

Ilustración para la revista “Imatges” (hacia el 2000).

No vull fer massa sang perquè és una espècie quasi extingida. Tampoc és que em molestaren massa, sols que mai, ni els meus cadells ni jo, pugéssim entendre la seva filosofia de vida. En especial quan som capaços de rebutjar vols de gran calat per poderosos homes de negocis, per no trencar qualsevol de les apassionants partides de pòker on es juguem nostres col·leccions de tebeus.


Il·lustració per a la revista “Imatges” (cap al 2000).

miércoles, 19 de diciembre de 2007

Llega la Navidad, sí.

Aunque por la base no somos muy dados a las celebraciones navideñas – salvo quizás “Aspas” que, a su edad, sigue teniendo un tierno corazoncito –, no puedo negar que alguna que otra botella de cava o champagne cae, y que hay determinados dulces característicos del norte de África, que solo soy capaz de engullir en este determinado contexto.

Story board para un spot publicitario de turrones. Emitido en Canal Nou y Antena 3 televisión (1997).

Encara que per la base no som molt donats a les celebracions nadalenques – excepte tal volta “Aspes” que, a la seva edat, segueix tenint un cor tendre -, no puc negar que alguna que altra ampolla de cava o xampany cau, i que hi ha determinats dolços característics del Nord de Àfrica, que tan sols sóc capaç d’engolir en aquest determinat context.

Story board per a un spot publicitari de torrons. Emès a Canal Nou i Antena 3 televisió (1997).

lunes, 17 de diciembre de 2007

Bajo el signo de la Cruz

Mi origen, me llevan a rememorar una y otra vez, a los musulmanes que quedaron en tierra cristiana durante la conquista o reconquista – que no me queda muy claro - que los reinos cristianos realizaron en toda la península ibérica.

Uno de los caudillos más admirados por mí fue Al-Azraq, un moro de clase alta que vivió una peculiar relación de amistad/ enemistad con el rey Jaime I hasta la muerte de ambos en 1276.

Ilustración para tríptico “Bajo el signo de la Cruz”. Filà Mudéjares (2007).

El meu origen, em porten a rememorar una vegada i altra, als musulmans que quedaren en terra cristiana durant la conquesta o reconquesta – que no em queda massa clar – que els regnes cristians feren a tota la península ibèrica.

Un dels cabdells més admirats per mi fou Al-Azraq, un moro de classe alta que va viure una peculiar relació d’amistat/ enemistat amb el rei Jaume I fins la mort dels dos al 1276.

Il·lustració per a tríptic “Baix el signe de la Creu”. Filà Mudèjars (2007).

miércoles, 12 de diciembre de 2007

Acoso sexual en la Iglesia

En uno de mis vuelos por el mundo, me encontré de frente con una “curiosa” noticia. Algunos altos cargos de la iglesia habían pedido a monjas, favores sexuales a cambio de su ascenso en el escalafón celestial. Con ello, todo el asunto del celibato y demás mandangas saltaba por los aires. No es que yo esté de acuerdo con la abstinencia sexual por decreto para nadie, pero me gusta mucho menos que se predique una cosa y se ponga en práctica otra. Y menos aún todavía que se obligue a alguien a ir donde no quiere ir.

Como en estos asuntos, los religiosos – de todo el orden jerárquico – saltan a las noticias una y otra vez – además de todas las ocasiones en que se tapan los desmanes – decidí investigar qué es lo que sucedía. Esta fue una de mis más memorables aventuras que hasta ahora no ha sido publicada.

Os dejo con una hipotética portada que apareció en la revista Imatges (hacia el 2001).


En un dels meus vols pel món, em vaig trobar cara a cara amb una “curiosa” noticia. Alguns alts càrrecs de l’església havien demanat a monjes, favors sexuals a canvi del seu ascens al escalafó celestial. Amb açò, tot l’assumpte del celibat i altres mandangues saltava pels aires. No es que jo estiga d’acord amb l’abstinència sexual per decret per a ningú, però m’agrada molt menys que es predique una cosa i es pose en pràctica un altra. I menys encara que s’obligue a algú a anar on no vol anar.

Com en aquestos assumptes, els religiosos – de tot l’ordre jeràrquic – salten una i altra vegada a les noticies – a més de en totes les ocasions que es tapen els excessos – decidí investigar que és el que passava. Aquesta fou una de les més memorables aventures que vaig viure. Aventura que fins ara permaneix inèdita.

Us deixe amb una hipotètica portada que aparegué a la revista Imatges (cap al 2001).

domingo, 9 de diciembre de 2007

Los hombres azules del desierto (2)

Tal vez los grandes modistos no lo necesiten, pero ahí va la trasera del anterior.

“Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).


Tal vegada els grans modistes no ho necessiten, però aquí va la darrera del anterior.

“Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).

miércoles, 5 de diciembre de 2007

Los hombres azules del desierto


Me fascinan. Cada vez que visito aquella zona del Sahara, su estilo de vida, su forma de ser, me llevan a pensar en la grandeza del hombre para adaptarse a las más difíciles condiciones de vida.

Además, mi deformación artística, me lleva a transmutarme en un Christian Dior del Magreb y proponer variaciones a su tradicional indumentaria.

Otra pincelada del proyecto “Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).

Em fascinen. Cada vegada que visite aquesta zona del Sahara, el seu estil de vida, la seva forma de ser, em porten a pensar en la grandesa del home per adaptar-se a les més dificultoses condicions de vida.

A més a més, la meva deformació artística, em porta a transmutar-me en un Christian Dior del Magreb i proposar variacions a la seva tradicional indumentaria.

Altra pinzellada del projecte “Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).

sábado, 1 de diciembre de 2007

Entre libros

En mis escalas en las diversas ciudades del mundo, a las que transporto las más variopintas mercancías, nunca dejo de visitar las librerías enclavadas en los más recónditos lugares de su casco antiguo. Compre o no algún ejemplar de los que allí me ofrecen, me siento atrapado por su encanto y me gusta comparar las diferencias y similitudes en el estilo de cada una de ellas.

Ilustración con gag añadido. Recién horneada.

A les meves escales a les diverses ciutats del món, a les que transporte les més variades mercaderies, mai deixe de visitar les llibreries enclavades als més recòndits llocs del casc antic. Compre o no algun exemplar dels que allí m’ofereixen, em trobe atrapat pel seu encant i m’agrada comparar les diferencies i similituds a l’estil de cadascuna d’elles.

Il·lustració amb gag afegit. Acabadeta de sortir del forn.