Datos personales/Dades personals

miércoles, 30 de abril de 2008

Aquel tinte árabe

Mientras “Rajastán” – el tebeo en el que estoy enfrascado – toma forma, os dejo con algunos de los decorados móviles creados para esa pequeña locura que fue “Cruïlla de Cors”.

Sí, lo reconozco, todavía no consigo quitarme el estigma que supone haber dejado de recibir treinta llamadas telefónicas al día, más en un lugar como Tayikistán en el que las conexiones telefónicas no son el “rien ne va plus” de las comunicaciones… Así me va.

Diseño de carroza para “Cruïlla de Cors” (2007).

Mentre “Rajastán” – el tebeo al que estic encaparrat – agafa forma, us deixe amb alguns dels decorats mòbils creats per a aquesta petita bogeria que fou “Cruïlla de Cors”.
Sí, ho reconec, encara no aconsegueix llevar-me l’estigma que suposa haver deixat de rebre trenta cridades telefòniques diàries, més a un lloc com Tayikistán en el que les connexions telefòniques no son el “rien ne va plus” de les comunicacions... Així em va.

Disseny de carrossa per “Cruïlla de Cors” (2007).

sábado, 26 de abril de 2008

El fin de la encrucijada de corazones


Acabó la “Cruïlla de Cors”, el audaz, imperfecto, y, por momentos, innovador proyecto que me ha ocupado los últimos quince meses.

Desde ya mismo emprendo nuevos vuelos, utópicas misiones, atrevidos viajes, que muy pronto veréis en esta pantalla.

Propuesta para el rey Jaime I – ya en la calle – y para el sultán Muhammad II – inédito –pertenecientes a “Cruïlla de Cors” (2007/2008).


Acabà la “Cruïlla de Cors”, el audaç, imperfecte, i, per moments, innovador projecte que m’ha ocupat els darrers quinze mesos.

Des de ja mateix emprenc nous vols, utòpiques missions, atrevits viatges, que molt prompte voreu en pantalla.

Proposta per al rei Jaume I – ja al carrer – i per al sultà Muhammad II – inèdit – pertanyents a “Cruïlla de Cors” (2007/2008).

lunes, 21 de abril de 2008

Nombre clave: Palomino


En los próximos días, cumpliré la difícil misión que el servicio secreto británico me ha encargado. Una visita a ciertos nidos de terroristas internacionales de gran peligro, y la necesidad de mantener el incógnito bajo cualquier circunstancia, me llevarán a vestir indumentarias de escaso colorido e imperiosa sobriedad, y además, lucir un maquillaje facial que potencie el incógnito.
Ya se sabe que, cuando uno trabaja para ciertos elementos de la intriga internacional, hay que hacer concesiones que afectan, incluso, a la dignidad humana más básica.
¿Qué voy a hacerle?
En poco menos de una semana volvemos a vernos por acá y os cuento…

Detalle para cartel de representación teatral (hacia el 2000).


Als propers dies, compliré la difícil missió que el servei secret britànic m’ha encarregat. Una visita a certs nius de terroristes internacionals de gran perill, i la necessitat de mantenir l’incògnit sota qualsevol circumstància, em portaran a vestir diverses indumentàries de escàs colorit i imperiosa sobrietat, i a més, lluir un maquillatge facial que potencií l’incògnit.
Ja se sap que, quan un treballa per a certs elements de l’intriga internacional, hi ha que fer concessions que afecten, fins i tot, a la dignitat humana més bàsica.
Què vaig a fer-li?
En poc menys d’una setmana es tornem a trobar per ací i us conte...

Detall per cartell de representació teatral (cap al 2000).

sábado, 19 de abril de 2008

Deep i Deepak


Fueron guías de mi padre durante sus andanzas por el subcontinente asiático. Competían con él bebiendo cerveza de forma descompasada. Su escaso físico hacía que, con bien poco, tuvieran bastante. Ante la fortaleza que este mostraba en la ingestión de alcohol, acabaron lanzando sobre mi padre el peculiar apodo de “Strong Man”.

Reserva de Sariska (principios del siglo XX).

Varen ser guies de mon pare durant les seves correries pel subcontinent asiàtic. Competien amb ell bevent cervesa de manera descompassada. El seu escàs físic feia que, amb ben poc, tingués prou. Davant la fortalesa que aquest mostrava amb la ingestió d’alcohol, acabaren llançant damunt de mon pare el peculiar malnom de “Strong Man”.

Reserva de Sariska (principis del segle XX).

jueves, 17 de abril de 2008

¿Dónde está el Capitán Nemo?


El fascinante Capitán de las “20.000 leguas de viaje en submarino” de Jules Verne tenía un sosias de origen muy peculiar. Uno de mis bisabuelos llegó a conocerlo antes que el escritor galo y ya vio las tremendas posibilidades que como personaje ofrecía.
Lamentablemente mi bisabuelo, cruzando el río Courantine, sufrió las consecuencias de un ataque de pirañas chifladas que afectaron a los cartílagos de ambas manos. No pudo volver a empuñar la pluma – ni nada que se le pareciese -.
Hoy día, en plena época informática, esto no hubiese supuesto el menor hándicap y yo seguiría viviendo, sin dar golpe, de los derechos inherentes a sus creaciones.

Ilustración para artículo político. Revista “Imatges” (a finales de los 90).

El fascinant Capità de les “20.000 llegües de viatge en submarí” de Jules Verne tenia un sòsies d’origen molt peculiar. Un dels meus besavis aplegà a conèixer-lo abans que l’escriptor gal i ja va veure les tremendes possibilitats que com personatge oferia.
Lamentablement el meu besavi, creuant el riu Courantine, sofrí les conseqüències d’un atac de piranyes boges que afectaren als cartílags de les dues mans. No pogué tornar a empunyar la ploma – ni res que li semblés -.
Hui en dia, el plena era informàtica, açò no hagués suposat el menor handicap i jo seguiria vivint, sense pegar cop, dels drets inherents a les seves creacions.

Il·lustració per article polític. Revista “Imatges” (A finals dels 90).

lunes, 14 de abril de 2008

Celestina medieval


Tomado del natural, este apunte de anciana, en una villa del norte de Aragón durante el siglo XIII.

Después de más de cien propuestas, el último de los esbozos para vestuario de esa “Cruïlla de Cors” que podrá disfrutarse por las calles de Alcoi el próximo día 22 (2007/2008).


Pres del natural, aquest apunt d’anciana, a una vila del nord d’Aragó durant el segle XIII.

Després de més de cent propostes, el darrer dels esbossos per al vestuari d’aquesta “Cruïlla de Cors” que podrà gaudir-se als carrers d’Alcoi el proper dia 22 (2007/2008).

jueves, 10 de abril de 2008

¡Tintoreros!


A pesar de que no llegué a vivir esta época en la tierra de mis ancestros, si he visto reproducida la escena, a lo largo y ancho de mis viajes por el mundo, en culturas que siguen utilizando una metodología tradicional para muchas de sus tareas.
No deja de ser una sensación casi mágica, ver como los pigmentos se mezclan con pieles y telas hasta conseguir vibrantes colores que, secados a la luz del sol, conforman largos pasillos de apariencia irreal.

Ilustración para un libro sobre el proceso textil (hacia finales de los 80).


A pesar de que no vaig aplegar a viure aquesta època en la terra dels meus ancestres, si he vist reproduïda l’escena al llarg i ample dels meus viatges pel mon, en cultures que segueixen utilitzant una metodologia tradicional per a moltes de les seves tasques.
No deixa de ser una sensació quasi màgica, veure com els pigments es barregen amb pells i teles fins aconseguir vibrants colors que, secats a la llum del sol, conformen llargs corredors d’aparença irreal.

Il·lustració per a un llibre a voltant del procés tèxtil (cap a finals dels 80).

lunes, 7 de abril de 2008

Dear Amelia…


Aunque nuestro encuentro fue breve, la huella que dejé en ella fue más intensa de lo imaginado. Digo esto a tenor del despiste por el que, años después, aún seguiría siendo recordada en aquel local.

Elemento decorativo para el restaurante “Livingstone F&B” (2007).

Encara que el nostre encontre fou breu, la empremta que vaig deixar amb ella fou més intensa del imaginat. Dic açò d’acord amb l’oblit pel que, anys després, encara seguiria sent recordada a aquest local.

Element decoratiu per al restaurant “Livingstone F&B” (2007).

viernes, 4 de abril de 2008

Sigfrid i Yazid en sociedad




Ayer fue el día.
Por la tarde volé en mi Dakota, desde nuestra actual base en el Norte de África, para asistir a la presentación en sociedad de mis dos últimos retoños.
Los que me conocen bien, saben que soy un tipo que exterioriza poco sus emociones, así que, el hecho de que una gota recorriera mi mejilla, se debe a que suelo volar con las ventanillas bajadas y que, tal vez, alguna mota de polvo sahariano – o de La Ribera – penetró en mi ojo izquierdo provocando la consecuente reacción del lagrimal.

Cajas del alijo interceptado y el teatro poco antes del inicio del acto. Presentación de los cuentos “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna” i “Sigfrid, el pacificador de la Creu” en el Teatro Principal.


Ahir fou el dia.
Per la vesprada vaig volar amb el meu Dakota, des de la nostra actual base al Nord d’Àfrica, per assistir a la presentació en societat dels meus dos darrers plançons.
Els que em coneixen be, saben que soc un tipus que exterioritza poc les seves emocions, així que, el fet de veure gota recorre la meva galta, és degut a que acostume a volar amb les finestrelles baixades i que, tal volta, alguna mota de pols saharià – o de La Ribera - penetrà al meu ull esquerre provocant la conseqüent reacció del lacrimal.

Caixes del contraban interceptat i el teatre poc abans del inici del acte. Presentació dels contes “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna” i “Sigfrid, el pacificador de la Creu” al Teatre Principal

miércoles, 2 de abril de 2008

Recogiendo los cuentos


Recién llegados de las gráficas, estas que solucionan las cuestiones procreadoras de los artesanos de mi estirpe, en las manos tengo a mis nuevas criaturas. Los muchachos se han llevado una pequeña decepción por el escaso parecido que con su progenitor guardan. Yo creo que todo se limita al efecto que provoca el prisma bajo el que se observa una propuesta de este calado.
También he recibido alguna queja de “Aspas” por no poder participar de la elección de sus nombres. Y es que creo que, mi a viejo socio, le hubiera encantado practicar un simulacro del conocido ritual cristiano con su sempiterna botella de ron jamaicano.
Desde la base me recuerdan que dé las gracias a Bormac, la empresa impresora. Creo que si han nacido tan sonrosados y fuertes, se debe, en buena medida, a su participación en el alumbramiento.
Pues eso, gracias.

Cuentos “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna” i “Sigfrid, el pacificador de la Creu” (2008).

Acabats d’arribar de les gràfiques, aquestes que solucionen les qüestions procreadores dels artesans de la meva estirp, a les mans tinc les meves noves criatures. El xicots de la base s’han emportat una petita decepció per l’escassa semblança que amb el seu progenitor guarden. Jo crec que tot es limita a l’efecte que provoca el prisma sota el que s’observa una proposta d’aquest calat.
També he rebut alguna queixa de “Aspas” per no poder participar de l’elecció dels noms. I és que crec que, al meu vell soci, li haguera encantat practicar un simulacre del conegut ritual cristià amb la seva sempiterna ampolla de rom jamaicà.
Des de la base em recorden que done les gràcies a Bormac, la empresa impressora. Crec que si han nascut tan acolorits de rosa i forts, es deu, en bona mida, a la seva participació al infantat.
Doncs això, gracies.

Contes “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna” i “Sigfrid, el pacificador de la Creu” (2008).