Datos personales/Dades personals

sábado, 27 de septiembre de 2008

La gran epidemia


Fue tan inesperada como terrible. Arrasó gran parte del primer mundo al inicio del siglo XXI. Y aunque se culpó en gran medida a los inmigrantes, en realidad lo que acabó con todo y se llevó por delante buena parte de las esperanzas de la humanidad, fue la intolerancia, el miedo a lo diferente, y el abrazar ciertos valores obsoletos escondidos tras la bandera de la tradición.

De la idea inicial al resultado final debe haber cambios. Es bueno que los haya porque cada mano que participa en su elaboración, siempre suma. Solo el espíritu debe permanecer. Ballet La Peste (2008).


Fou tan inesperada com terrible. Arrasà gran part del primer món al inici del segle XXI. I encara que es culpà en gran mida als immigrants, en realitat el que acabà amb tot i s’emportà per davant bona part de les esperances de la humanitat, fou la intolerància, la por al diferent, i l’abraçar certs valors obsolets amagats darrere de la bandera de la tradició.

De l’idea inicial al resultat final deuen haver canvis. Es bo que els hi haga perquè cada mà que participa a l’elaboració, sempre suma. Sols l’esperit deu romandre. Ballet La Pesta (2008).

jueves, 25 de septiembre de 2008

La historia de Víctor Vega


Le conocí después de aquello. Congeniamos. Era un buen tipo que recién salía de un asunto que le superó. Su historia era curiosa y tal vez algún día os la cuente. De momento quedaros con que sucedió en una región del norte de la India.

Tinta de las primeras páginas de Rajastán (2008).


El vaig conèixer després d’allò. Congeniarem. Era un bon tipus acabat de sortir d’un assumpte que el superà. La seua història era curiosa i tal volta algun dia us la conte. De moment quedeu-se en que passà a una regió del nord de la India.


Tinta de les primeres pàgines de Rajastán (2008).

domingo, 21 de septiembre de 2008

El guionista circunstancial (01)

Entreteniendo la espera de uno de los vuelos, vivencias más o menos reales de otra de mis obligaciones.

El guionista circunstancial, página 1. Sin periodicidad fija (o sea, cuando me salga) 2008.


Entretenint l’espera d’un dels vols, vivències més o menys reals d’altra de les meues obligacions.

El guionista circumstancial, pàgina 1. Sense periodicitat fixa (o siga, quan em surta) 2008.

jueves, 18 de septiembre de 2008

La hora de la merienda


Si alguna cosa debería ser sagrada en la base, es la hora de la merienda. Y aunque no es fácil con tantas salidas y entradas, con depósitos de carburante por rellenar, con algún que otro aterrizaje forzoso – los Dakota tienen sus años y eso se va notando – o con “Aspas” encargado de la intendencia, intentamos mantener esa pequeña – y sabrosa - norma de disciplina.
Ilustración de encargo (hacia el 98).

Si alguna cosa deuria ser sagrada a la base, és l’hora del berenar. I encara que no és fàcil amb tantes eixides i entrades, amb depòsits de carburant per reomplir, amb algun que altre aterratge forçat – els Dakota tenen els seus anys i es va notant – o amb “Aspas” encarregat de la intendència, intentem mantenir esta petita – i saborosa - norma de disciplina. Il•lustració d’encàrrec (cap al 98).

martes, 16 de septiembre de 2008

Todavía colea...


Un anuncio para publicación. (Hace unos minutos).


Un anunci per publicació. (Fa uns minuts).

jueves, 11 de septiembre de 2008

Ganesha II

Personajes vistos en un colorista espectáculo, en una de nuestras escalas en el lejano Mahanadi Camp, un campamento maderero bastante peculiar.
Diseño de vestuario para “The Elephant Haveli” (Terra Natura 2003).


Personatges vistos a un colorista espectacle, en una de nostres escales al llunyà Mahanadi Camp, un campament fusteret prou peculiar.
Disseny de vestuari per “The Elephant Haveli” (Terra Natura 2003).

martes, 9 de septiembre de 2008

Pérez, mouse name?


Todo fue debido a una broma. Una broma alrededor de algo serio. En una pelea tabernaria, “Aspas” había perdido dos dientes. Mientras nos recuperábamos de los golpes, alguien le aconsejó llamar al Ratón Pérez. Las preguntas de los birmanos que nos acompañaban, alrededor de tan extraño personaje, no se hicieron esperar.
Lápiz para una ilustración sobre el Ratón Pérez (exposición itinerante por diversos lugares de España, hacia finales del anterior siglo).

Tot fou degut a una broma. Una broma al voltant d’una cosa seria. En una baralla tavernària, “Aspas” va perdre dos dents. Mentre ens recuperavem dels colps, algú li aconsellà cridar al “Ratón Pérez”. Les preguntes dels birmans que ens acompanyaven, al voltant de tan extrany personatge no es feren esperar.
Llapis per una il•lustració al voltant del Ratón Pérez (exposició itinerant per diversos llocs d’Espanya, cap a final de l'anterior segle).

jueves, 4 de septiembre de 2008

El naufragio del galés

Galés, sí. Al menos así lo indicaba su pasaporte y las pecas de su envejecido rostro. Y extraviado, tanto como el arca del doctor Jones. Así llegó mediado agosto a las costas de la cercana playa. Y ya no se movió de allí. Al menos hasta anteayer mismo. Los chicos y yo intentamos remolcarle hasta alta mar con el viejo hidroavión de la base, pero todo fue inútil.

Con el mástil quebrado y escaso de liquidez, su iniciativa fue la de pedir dinero a través de una cuenta rotulada en un pedazo de su propia vela. Además, aprovechó para reivindicar una web de conservación marina; www.4paz.org

Playa de Les Palmeres (2008).


Gales sí. Al menys així ho indicava el seu passaport i les pigues al seu envellit rostre. I extraviat, tant com l’arca del doctor Jones. Així aplegà a meitat d’agost a les costes de la propera platja. I ja no es va moure d’ací. Al menys fins després ahir mateix. Els xicots i jo intentarem remolcar-lo fins alta mar amb el vell hidroavió de la base, però tot fou inútil.

Amb el pal trencat i escàs de liquiditat, la seva iniciativa fou la de demanar diners mitjançant un compte retolat a un bocí de la pròpia vela. A més aprofita per a reivindicar una web de conservació marina; www.4paz.org

Platja de Les Palmeres (2008).