Datos personales/Dades personals

jueves, 31 de diciembre de 2009

La última del año

Así, con la añoranza de otros tiempos, entramos en 2010 (¿¡Ya!?). Momento de echar la vista atrás y comprobar donde quedan las hipotéticas predicciones que Arthur C. Clarke, Philip K. Dick y otros de sus compinches plasmaron en sus escritos.

Segunda de estas láminas (2009).

Així, amb l’enyorança d’altres temps, entrem al 2010 (Ja!?). Moment de tirar la vista cap enrere i comprovar on queden les hipotètiques prediccions que Arthur C. Clarke, Philip K.Dick i altres dels seus còmplices plasmaren als seus escrits.

Segona d’estes làmines (2009).

martes, 29 de diciembre de 2009

Morocco’s Dream V



La quinta de las entregas. Así como sin querer, voy sumando páginas. Igual al final tengo algo que se parece a un libro.
Marruecos (2009).

La quinta de les entregues. Així com el que no vol, vaig sumant pàgines. Igual a la fi tinc alguna cosa semblant a un llibre.
Marroc (2009).

viernes, 25 de diciembre de 2009

El “Bocusse” de la Melchor Mombo Company


Uno tiene amigos que se dedican de pleno a ello. Y no es que haya aprendido mucho – tan solo a usar los dedos para manejar las vituallas -. Aún así, casi todos los días, me veo obligado a preparar el rancho para los muchachos de la compañía. Y tal vez por aquello del Pisuerga y Valladolid…

Esbozos para un nuevo proyecto (2009).

Un te amics que es dediquen de ple a allò. I no és que haga aprés molt – tan sols a utilitzar els dits per manejar les vitualles -. Encara i tot, quasi tots els dies, em veig obligat a preparar el guisofi pels xicots de la companyia. I tal volta per allò del Pisuerga i Valladolid...

Esbossos per un nou projecte (2009).

martes, 22 de diciembre de 2009

Morocco's Dream IV




Cuarta entrega de nuestras aventuras en el norte de África.
Marruecos (2009).
Pincha.

Cuarta entrega de nostres aventures al nord d'Àfrica.
Marroc (2009).
Punxa.

viernes, 18 de diciembre de 2009

Mirando otros horizontes – de aquí al lado -


A veces, en esta ansia mía de volar, de ver mundo, de estar en misiones peligrosas o de gran envergadura, dejo de mirar hacia la base. Hacia su entorno. Eso me impide ver que aquí mismo, al lado de casa, hay muchas historias para contar y recontar.

Pues eso, que a veces no cuesta nada escarbar en los orígenes de uno mismo.

Primera lámina - de una colección que irá creciendo y que ya está a la venta en distintos tamaños – de “El fotógrafo de la historia” (2009).


A voltes, en este anhel meu de volar, de vorer mon, d’estar a missions perilloses o de gran envergadura, deixe de mirar cap a la base. Cap al seu entorn. Això m’impedeix vorer que ací mateix, al costat de casa, hi ha moltes històries per contar i recontar.

Doncs això, que a voltes no costa res gratar als orígens d’un mateix.

Primer làmina – d’una col·lecció que anirà creixent i que ja està a la venda amb distintes mesures – de “El fotògraf de la història” (2009).

miércoles, 16 de diciembre de 2009

domingo, 13 de diciembre de 2009

Ojos


En los más insospechados lugares, desde aquel París legendario de hace más de una vida, al mercado de Rissani de hace muy poco, se fijan en mí y con un leve aleteo de sus párpados, todo mi estruendoso armazón se desmorona y quedo a su merced.

Cartel teatral (2009).


Als més insospitats llocs, des d'aquell Paris legendari de fa més d'una vida, al mercat de Rissani de fa ben poc, es fixen amb mi i amb un lleu aleteig de les seues parpelles, tot la meua estrepitosa carcassa s’enfonsa i quede a la seua mercè.

Cartell teatral (2009).

viernes, 11 de diciembre de 2009

La pérdida de la inocencia


Esta tarde, en la base, mientras escuchaba a un tipo tan “canalla” como Frank Sinatra cantar sin rubor la pastelona “Over the Raiobow”, pensaba en como desaparece la inocencia de la mirada. Recordaba que, hace mucho, el brillo de la emoción titilaba en mis ojos cuando cine, tebeos, teatro, música, fútbol, sexo, todo, iba siendo descubierto. La mayoría ha ido desapareciendo poco a poco. La información, el conocimiento, el análisis, me han llevado a ver de otro modo y, en cierto modo, perder esa luz en la mirada que no era más que el reflejo del disfrute que esas cosas me provocaban.

Ilustración para cuento infantil. La parte fotográfica a cargo de este señor (2009).


Esta vesprada, a la base, mentre escoltava a un tipus tan “canalla” com Frank Sinatra cantar sense rubor la dolçona “Over the Rainbow”, pensava en com desapareix la innocència de la mirada. Recordava que, fa molt, la lluentor de l’emoció titil·lava als meus ulls quan cinema, tebeus, teatre, música, futbol, sexe, tot, anava sent descobert. La majoria ha anat desapareixent poc a poc. La informació, el coneixement, l’anàlisi, m’han portat a vorer d’altra forma i, en certa manera, perdre eixa llum a la mirada que no era més que el reflex del gaudiment que eixes coses em provocaven.

Il·lustració per conte infantil. La part fotogràfica a càrrec d’este senyor (2009).

martes, 8 de diciembre de 2009

Morocco’s Dream II

-->
La segunda entrega del reciente paseo. Marruecos (2009).
La segona entrega del recent passeig. Marroc (2009).

jueves, 3 de diciembre de 2009

Cuentos de Navidad (sin Dickens)


En los ratos muertos entre vuelo y vuelo, mi amigo Robert Capa y yo, estamos reinventado los cuentos infantiles con protagonismo personalizado.

A ver como nos funciona.

Ilustración para “L’Esperit del Nadal” (2009).


A les estones mortes entre vol i vol, el meu amic Robert Capa i jo, estem reinventat els contes infantils amb protagonisme personalitzat.

A vorer com ens funciona.

Il·lustració per “L’Esperit del Nadal” (2009).

martes, 1 de diciembre de 2009

Morocco's Dream

-->
Desde ayer, y hasta que se me acaben la cuerda, todos los lunes Morocco's Dream aquí. Para los que no tengáis acceso al periódico, los martes lo colgaré en esta, vuestra casa.
Marruecos (2009)
Des d’ahir, i fins que se m’acabe la corda, tots els dilluns Morocco’s Dream ací. Pels que no tingueu accés al periòdic, els dimarts ho penjaré a aquesta, vostra casa.
Marroc (2009).
-->