Datos personales/Dades personals

martes, 9 de agosto de 2011

Mientras decido…


Mientras decido que si esto o si lo otro, y es más bien ni esto ni lo otro, pues el sopor que se apodera de la base no me deja la más mínima gana de emprender misiones… mientras preparo lápices y brochas, botes de pintura y esponjas, para iniciar el acondicionamiento de la habitación del último piloto… mientras ordeno y cocino, al tiempo que relato mis vicisitudes transiberianas - y no necesariamente por ese orden -… mientras todo eso sucede, digo, algunas de las misiones en las que The Company ha empleado últimamente su tiempo, siguen en marcha. Y de ellas les hablo. En concreto de esa cuyo protagonismo lo copaban esos divertidos caracoles mutantes que – me dicen – acaban de tomar un centro comercial de Elche y que, de allí, viajarán a Sevilla, Valencia y, de momento, cuatro ciudades más.
Carakollection en las calles de Alcoy (2011).
  
Mentre decideix que si açò que si l’altre, i és més be ni açò ni l’altre, doncs el sopor que s’apodera de la base no em deixa ni la més mínima gana de mamprendre missions... mentre prepare llapis i brotxes. Pots de pintura i esponges, per iniciar l’acondicionament de la habitació del darrer pilot... mentre ordene i cuine, al temps que relate les meues vicissituds transsiberianes – i no necessariament amb eixe ordre -... mentre tot açò passa, dic, algunes missions a les que The Company ha empleat darrerament el seu temps, continuen en marxa. I d’elles els parle. En concret d’eixa amb protagonisme absolut del divertits caragols mutants que - em diuen – acaben de prendre un centre comercial d’Elx i que, des de allí, viatjaran a Sevilla, Valencia i, de moment, quatre ciutats més.
Carakollection als carrers d’Alcoi (2011).        

martes, 2 de agosto de 2011

Tambores


Todavía se escuchan los postreros acordes de la anterior aventura, cuando en lontananza suenan tambores de guerra que anuncian que, lo que se avecina, no va a ser manco.
Y aunque no sé muy bien hacia donde se dirigen ahora mis pasos – en realidad lo sé, solo que hay muchas e inciertas vías abiertas, y falta tomar “transcendentes” decisiones sobre ellas – sí sé con certeza que, tras más de mes y medio de ausencia, la Melchor Mombo Company necesita dedicación y cariño para evitar ser catalogada, en el registro general de bases aéreas, con la pertinente BSD (Bajo el Síndrome de Diógenes).
Ulan Bator (2011).   

Encara s’escolten els darrers acords de l’anterior aventura, quan al lluny sonen tambors de guerra que anuncien que, la que s’apropa, no va a ser manca.
I encara que no sé massa be cap on es dirigeixen les meues passes – en realitat ho sé, sols que hi ha moltes i incertes vies obertes, i falta prendre “transcendents” decisions al voltant d’elles – sí sé amb certesa que, després de més de mes i mig d’absència, la Melchor Mombo Company necessita dedicació i afecte per evitar ser catalogada, al registre general de bases aèries, amb el pertinent SSD (sota el síndrome de Diògenes).
Ulan Bator (2011).