Datos personales/Dades personals

martes, 31 de diciembre de 2013

Noticias “cool” para un fin de año “hot”


Ya está en marcha la recuperación. Al menos eso dicen Mariano y sus acólitos. Yo por si acaso me tapo bien y espero la siguiente tormenta – ya, ya se que la manta es corta y el piloto bien largo pero es que me dibujaron así -.
La cosa es que, sin hacer mucho caso del mundo más allá del mundo propio – y ahí, amigos y amigas estáis todos incluidos -, yo sigo mi combate en todos los frentes abiertos.
Recapitulo – por mí mismo porque ya sé que vosotros andáis todavía más perdidos que yo -; “Al-Azraq” seguirá en busca de editor allende de nuestras fronteras. Si alguien se interesa por acá, tampoco va a haber problemas en llegar a un acuerdo. “El 4208 de Mauthausen” sigue avanzando – a menor ritmo del deseado y ese es uno de los propósitos de año nuevo -. “La herencia del mar” también avanza. Ésta lo hace tan rápido que he tenido que parar a ver que me voy dejando por el camino. “La nuit de la clandestinité” se ha tomado un respiro porque no llega a verse tan bella en el espejo. Y ya hay cuatro vuelos programados para el 2014 que, si sumamos la deuda pendiente, arreglaran las alubias de la base una temporadita.
Y entre todas estas tonterías, busco un hueco para pasar al noble Arte de la pintura. Y es que a mi edad, una exposición, con su vino de honor, sus señoras ensortijadas y sus magnates de petróleo, es casi una necesidad. Eso sí, que nadie espere un Jackson Pollock festivo o un Pieter Brueghel de la montaña porque se quedará despagado.  
Ahora ya, abróchense los cinturones, el 2014 será movido.     
Página para “El 4208 de Mauthausen” (2013).
  
Ja està en marxa la recuperació. Al menys això diuen Mariano i els seus acòlits. Jo per si de cas em tape i espere la següent turmenta – ja, ja sé que la manta és curta i el pilot ben llarg però es que em varen dibuixar així -.
La cosa és que, sense fer massa cas del món més enllà del món propi – i aquí, amics i amigues, esteu tots inclosos -, jo segueixo el meu combat a tots els fronts oberts.
Recapitule – per mi mateix que ja sé que vosaltres aneu encara més perduts que jo -; “Al-Azraq” seguirà a la recerca d’editor més enllà de les nostres fronteres. Si algú s’interessa per ací, tampoc hi haurà problema d’aplegar a un acord. “El 4208 de Mauthausen” segueix avançant – a menor ritme del desitjat i aquest és un dels propòsits d’any nou -. “La herencia del mar” també avança. Aquesta ho fa tan ràpid que he tingut que aturar-me per vorer que vaig deixant-me pel camí. “La nuit de laclandestinité” s’ha pres un respir perquè no aplega a veure’s tan bella a l’espill. Ja hi ha quatre vols programats pel 2014 que, si sumem el deute pendent, arreglaran els fesols a la base una temporadeta.
I entre totes aquestes tonteries, busque un espai de temps per passar al noble Art de la pintura. I és que a la meua edat, una exposició, amb el seu vi d’honor, les seues senyores caragolades i els seus magnats del petroli, és quasi una necessitat. Això sí, que ningú espere un Jackson Pollock festiu o un Pieter Brueghel de la muntanya perquè es quedarà més despagat que una mona.
Ara ja, corden els seus cinturons, el 2014 serà mogut.  
Pàgina per “El 4208 de Mauthausen” (2013).

jueves, 19 de diciembre de 2013

Crisis de identidad



Me hallo en el epicentro de la tormenta de una de esas crisis de identidad en las que, periódicamente, me veo inmerso. A las dudas de hacia donde dirigir los proyectos generados, se unen las que me provoca la solución gráfica de mi última misión.
En otro tiempo, cuando era más joven, más atrevido, más inconsciente, me hubiese dejado llevar y hubiese tirado hacia delante disparando a discreción. Hoy, con la  prudencia – o el temor – que dan los años, con las pocas balas que me quedan en la recámara, estoy dando una y mil vueltas a cada raya que lanzo sobre el papel. Del bitono con trama mecánica he pasado a la acuarela y de ésta, de nuevo al color electrónico. Ahora dudo con el tipo de entintado; limpio con el pincel, con mucha masa negra, con plumilla y tramados…
Si a esto uno mi actual facilidad para la dispersión…
La misma página en sus dos versiones (2013).
  
En m trobe a l’epicentre de la turmenta d’una d’eixes crisis d’identitat a les que, periòdicament, em trobe immers. Als dubtes de cap on dirigir els projectes generats, s’uneixen els que em provoca la solució gràfica de la meua darrera missió.  
En altre temps, quan era més jove, més atrevit, més inconscient, m’haguera deixat portar i hagués tirat endavant disparant a discreció. Hui, amb la prudència – o el temor _ que donen els anys, amb les poques bales que em queden a la recambra, estic donant una i mil voltes a cadascuna de les ratlles que llance al paper. Del bitò amb trama mecànica he passat a l’aquarel·la i d’aquesta, de nou al color electrònic. Ara dubte amb el tipus d’entintat; net amb pinzell, amb molta massa de negre, amb plomí i tramats...   
Si a açò afegim la meua facilitat actual per la dispersió...
La mateixa pàgina a les seues dues versions (2013).